10 anys de rialles, música i amistat... 10a part - 2012

Tot just començada la primavera, i per no perdre la tradició, vam dinar a Can Patxac després d’una bona caminada per obrir la gana i passar una estona junts. El mes de juny del 2012 vam compartir un cap de setmana a Les Llosses. Va ser molt intens i molt productiu perquè vàrem fer un taller d’espelmes,  una bona excursió, joc de nit… per tal de no allargar-nos, si voleu recordar el que vam compartir podeu llegir-ho al bloc que hi ha una entrada d’en Jordi que explica en tot detall el que vàrem fer i el que vam compartir.

Vam acabar l’any amb la gran notícia del naixement d’en Pau el 28 de desembre, un nou membre per la nostra gran família d’amics de  Taizé. I com mana la tradició les famílies per Nadal es reuneixen i així ho vàrem fer, la Jordina i l’Enric ens van obrir les portes de casa seva amb la condició de què ens convertíem en els conillets d’índies de la cuina experimental de l’Enric... i quina gran sopresa que ens vam emportar tots de lo bon cuiner que és. Va ser una manera molt bonica i familiar de celebrar les festes. 

Amics, això no és tot però no ens volem allargar massa. El més important d’aquests deu anys és l’amistat que ha anat creixent i més que creixerà perquè: només han passat 10 anys!…

Recordeu que ara tenim una intensa presència a la xarxa tot i que en forma reservada per a nosaltres a:

http://taize.hirujo.cat/amics La nostra web

http://fentcamiplegats.blogspot.com.es El nostre bloc

Seria molt bonic que a partir d’ara cada vegada que ens retrobem entre tots poséssim en el nostre bloc les vivències i moments que compartim, perquè amb el pas dels anys la memòria ens fallarà i quan siguem vells (que serà d’aquí molt anys) llegint el bloc podrem recordar alguns dels bons moments que la vida ens ha regalat.

Marta, Jordina i Enric

10 anys de rialles, música i amistat... 9a part - 2011

L’any 2011 va ser un gran any per la nostra colla, va néixer la petita Núria el 5 de març i vam celebrar dos casaments, el de la Carme i en Leo i el de la Montse i en Firmin, a la tardor.

En el dinar tradicional a Can Patxac vam decidir que el lloc escollit per passar el cap de setmana junts seria a Sant Aniol. Es va anar organitzant la trobada pensant en aquest lloc, fins i tot en Lluís, la Jordina, l’Enric i la Marta Roqué van anar a inspeccionar el lloc uns dies abans per poder preparar una bona gimcana però... el dimecres de la mateixa setmana de la trobada ens van comunicar que no podíem anar a la casa! I ja us podem imaginar el que va passar a continuació: el nostre presi va saber gestionar-ho comunicant-se amb el comitè de crisi i es va decidir acceptar la proposta que ens feien de canviar de casa i anar al Baix Empordà a Foixà. Us vam comunicar el canvi de casa i això no us va espantar, i vàrem compartir el cap de setmana 13,14 i 15 de maig. El divendres només vàrem ser-hi en Lluís, la Jordina, l’Enric i la Marta Fontanet i aquella nit vam treballar de valent. Partint d’una idea d’en Lluís i amb les fotografies que va portar l’Enric, vam estar fent la nostra creu de Taizé i no vam anar a dormir fins que vàrem tenir la creu acabada, perquè volíem que quan arribéssiu tots el dissabte us trobéssiu aquesta gran sorpresa. El dissabte els més matiners foren els de Sarrià i per primera vegada venia una nova generació a la trobada. El temps no ens va acompanyar gaire i vam haver de fer alguns canvis més d’organització com el joc de nit que no va ser de nit i es va fer el diumenge al matí; però una vegada més va ser un gran cap de setmana.

Al novembre vam decidir celebrar tots junts els casaments al càmping tal i com vàrem fer quan es van casar la M ªRosa i en Carles instaurant una nova tradició en aquesta colla...quin serà el pròxim casament que anirem a celebrar a Esponellà?.

La pluja no ens va deixar fer cap excursioneta però el  diumenge ho vam ben celebrar  amb una taula llarga plena de guapíssims invitats, amb uns nuvis ben planats (eren dues parelles perquè amb una no en teníem prou) i  no van faltar els detalls hi va haver una afortunada que es va emportar el ram de núvia (a veure si el seu serà el pròxim casament que celebrarem a Esponellà) i una parella d’enamorats va rebre un bon regal (potser ells seran els pròxims?)

Ei! ho he provat!!!!

Hola, sóc en Unknown!!!
ho he provat durant força estona canviar el nom, però la mala bèstia no em deixa!!!!
De totes maneres, aprofito per dir la meva!!!! ja he començat a preparar tot allò que em vau encarregar el dissabte passat!!!! bé, a donar-li voltes!!! a veure què em sortirà?????

Una abraçada des de la plana selvatana,

Lluís

10 anys de rialles, música i amistat... 8a part - 2010

L’any 2010 ens retrobàrem a Can Patxac per començar a organitzar la trobada anual i vam decidir passar junts els dies 28, 29 i 30 de maig al cim d’una roca molt peculiar: a Rocacorba. Vam tornar als nostres orígens dormint a terra, vam anar al bosc i vam aprofitar per  buscar llenya la qual després a la casa vàrem trossejar amb una serra tot i que ben aviat vam veure que segons qui tenia aquesta eina era molt perillós… Tenim alguna fotografia que ha immortalitzat aquest moment. Al vespre, la Muntsa i en Josep ens van fer una demostració de swing i ens van engrescar per fer una classe. Ens ho vam passar molt bé ballant amb tant de ritme.

10 anys de rialles, música i amistat... 7a part - 2009

El març del 2009 vam anar a Can Patxac, a Sant Andreu Salou. Vàrem fer una bona caminada al matí i després un dinar tots junts. Aquesta trobada va servir per començar a prepara la nostra trobada anual de cap de setmana i des de llavors, ja és una tradició retrobar-nos a Can Patxac per començar a posar fil a l'agulla a l'organització del cap de setmana que compartim junts.

El lloc escollit per la trobada l’any 2009 fou Montserrat. Aquesta vegada no vam dormir  en una casa, sinó que ens vam instal·lar a l’alberg, ben a prop del Monestir. Va ser una trobada diferent, perquè no vam estar sols donat l’allau de visitants que té el monestir. Vam gaudir del testimoni d’un monjo de Montserrat i com no, vàrem fer excursions per la muntanya. En Josep, la Jordina, l’Enric i la Marta vàrem caminar un tros més enfilant-nos fins al damunt del monestir… un cop allà vam comprovar que teníem cobertura al mòbil i vàrem trucar a la resta del grup perquè sortíssiu de l’alberg i poder-vos fotografiar des d’una  gran altura.