SER CRISTIÀ

Bona tarda Amics!!!

Fa dies que tenim aquest blog una miqueta quiet i com que avui he vist aquest video de youtube l'he volgut comapartir amb tots vosaltres! Gràcies a la Fe Cristiana us he conegut i per això el vull compartir.

Bon divendres i bon cap de setmana!


SER CRISTIÀ

Il·lusió

“He rebut la teva postal i m’ha fet molta il·lusió!”

Si hagués de resumir quina ha estat la resposta amb la que el 99% de vosaltres m’heu contestat, seria aquesta. El seu objectiu era el de despertar un somriure en vosaltres i que us agradés el fet de rebre unes línies escrites a mà i en aquest cas molt personalitzades.

Oi que es fa rar que algú encara t’escrigui a mà? Sí, ja sé que la meva lletra no és cap meravella i que sovint costa d’entendre però entre el lletja que és per sí sola, el fet d’escriure recolzant la postal sobre una carpeta i/o el de tenir poca llum com la que t’ofereix l’església de Taizé, la qual va molt bé per a trobar-te a gust i recollit però va fatal per a la vista, ja us podeu imaginar el resultat. Què dic! Si el resultat ja el teniu a la mà.

Si a algú no li ha arribat encara és perquè s’ha perdut per culpa del sistema de correu o perquè no em va donar correctament la seva adreça. Tots hauríeu hagut de rebre’n una. Enteneu ara per què us vaig estar punxant per tenir la llista de dades actualitzada?

Definitivament el que més m’ha agradat de les vostres respostes ha estat la paraula “il·lusió”. Quantes vegades la diem al dia? I no val dir per imitar el Polònia, eh! Realment trobem moltes coses que ens il·lusionin en el nostre dia a dia o creieu que hem de millorar aquest món per tenir-ne més? Jo al llegir les vostres respostes, m’he imaginat com se us il·luminava la cara i això m’omple de goig i sobretot d’esperança, doncs és aquesta una manera d’anar fent camí cap a un món millor.

Val a dir que al principi vaig comprar les postals per a vosaltres i per a altres amics i un cop amb elles a les mans i el bolígraf a punt no sabia per on començar. A qui li envio cadascuna? I què li dic? Ja sabeu que molt d’espai per a explicar històries no n’hi ha. Així que vaig pregar a l’Esperit Sant que m’ajudés a triar els destinataris de cadascuna i una mica d’ajuda per omplir de boniques paraules que compartir.

I així va ser, mica en mica a les meves estones lliures i sobretot a altes hores de la nit, seia al “confortable” terra de l’església de Taizé o fins i tot de vegades a la frondosa gespa de la Font de Sant Esteve (el llac) els dos únics dies que vam veure el Sol entre setmana, i allí treia una postal del paquet i un nom de la llista i li preguntava a la imatge per on havia de començar. Després de la primera línia la resta solia sortir sol.

Per als que heu estat a Taizé alguna vegada, ja sabeu que la Comunitat viu del que es ven a la seva exposició (botiga) i que precisament les postals, els penjolls i els llibrets de cants són els principals articles de venda. És una llàstima que enguany després de col·laborar amb la Comunitat amb 28 postals, me n’adonés que pagues més del doble del que val la postal en impostos (segells) al govern francès. Ironies de la vida!

Aquí va la última i és de deures. Proposem-nos enguany fer alguna cosa per il·lusionar a la gent que tenim al nostra voltant, sigui coneguda o encara millor, totalment desconeguda. Que sentin aquest amor fratern que tots portem dins i que vegin que la vida és molt més que les tràgiques notícies que escoltem i veiem cada dia i que per més que certes coses no surtin bé, sempre hi ha una esperança per la qual s’ha de treballar.

Enric

VI trobada a Can Patxac

Hola amics,

Un any més la família Vidal ens ha obert les  portes de Can Patxac!! Moltes gràcies família

Els més matiners vam fer una caminada, curta però suficient i que ens va ajudar a obrir la gana,  i tot i que la previsió meterològica indicava que el dia seria  plujós, només vam veure caure aigua del cel l'estona que vam estar dinant. Quan la Montse va bufar les espelmes d'aniversari, els núvols van desaparèixer i vam poder passar la tarda a l'esplanada de davant la casa alguns cantant i d'altres descansant . 

Quan començava a fosquejar, junts vam compartir una pregària molt familiar, on l'estona de silenci els dos petits de la colla van aprofitar per dir la seva. 

En resum, com cada any va ser un dia fantàstic ple de rialles, música i amistat. 

Petjades a la sorra

Després de morir, i un cop al paradís, una persona va demanar a Déu que li permetés contemplar tota la seva vida, tant els dies alegres com els moments difícils. Déu li ho concedí.

Li permeté veure tota la seva vida com si aquesta hagués transcorregut al llarg d’una platja de sorra i s’hi estigués passejant.

L’home va veure que al llarg de tot el camí hi havia dues classes de petjades sobre la sorra: les seves i les de Déu; però va observar que en els moments més difícils només n’hi havia dues.

Sorprès i desanimat, li digué a Déu:

- Veig que precisament en els moments difícils és quan Tu m’has deixat sol.

- De cap manera! Li respongué Déu. Precisament en els moments més difícils hi havia només les meves petjades, perquè jo et portava en els meus braços.

Adaptació d’un conte de Ademar de Borrás. Brasil

Feia dies que tenia ganes de penjar algun text, i mira avui ha sigut el dia i aquest el text triat. És un text que a mi m'agrada i crec que també és un text pel grup, ja que creiem en el Senyor i sabem que no ens deixa mai, i també podriem aplicar-ho a la nostra Amistat!

Bona nit i petons,

Ma.Rosa

Una celebració 10 per un any 10

Molt bon any amics!!

Ja ha arribat el 2014!!. Deixem en darrere l'any que celebràvem els 10 anys del naixement d'aquesta colla i el vam acabar com es mereixia amb una gran vetllada a Mataró.

No sé com ho vau fer Enric i Jordina per fer-nos encabir a tots dins el vostre menjador sense tirar cap paret a terra... ais!  ... jo que pensava que hauríem de fer de paletes, perquè tan bon punt vau enviar el correu convidant-nos al "sopar" que resultava que era un dinar es va omplir el Doodle en un temps rècord i en vam ser una bona colla!!

Està clar que tots teníem ganes de retrobar-nos i de tornar a provar la cuina de l'Enric, i tot i que aquesta vegada ja coneixíem els dots culinaris de l'amfitrió, ens va tornar a sorprendre!! Vam degustar un menú de primera!! I quina feinada!!! Hi havia minicroquetes per triar i remenar!!! I tan diferents i tan originals totes... i la crema de carbassa, els pastissets de verdures, els xips... (sort del granissat a mig àpat per ajudar a fer lloc al segon plat), pollastre amb verdures i vi ranci!!!, i per acabar les postres italianes de la Carme i l'Óscar.

 Realment va ser un festival pel nostre paladar. Gràcies de nou per obrir-nos les portes de casa vostra i acollir-nos tan càlidament.

Us adjunto el poema de nadal que vam fer amb la MªRosa, i tot i que no som unes professionals recitant poemes i coneixem les nostres limitacions, ens vam engrescar a fer-lo perquè som una família i com mana la tradició per nadal es reciten versos!!! A més havíem de revelar què hi feien aquells quatre paquets de regal al mig de la taula, doncs 40 anys no es fan cada dia!!

 Un cop més gràcies Enric i Jordina per la vetllada i a tots pel temps i les estones compartides Per molts anys i bon any!!