10 anys de rialles, música i amistat... 6a part - 2008

L’any 2008  vam fer la trobada els dies 16, 17 i 18 de maig a l’Empordà. La Carme s’encarregà d’aconseguir la casa a Santa Eugènia d’Agullana. El temps no ens va acompanyar gaire,  però no va impedir que passéssim un cap de setmana inoblidable. Vam tenir un dels racons de pregària més bonics que hem dissenyat presidida per una icona molts especial, un dibuix que ens va fer en Lluís mentre matàvem el temps dins la casa perquè la pluja no ens deixava fer una caminada. Però al fer mal temps vam tenir ganes de visitar el poble i vàrem acabar fent partidetes de futbolí al bar “La concòrdia” i quan el temps ens ho va permetre a l’esplanada de davant la casa vam fer un partit de futbol que va ser molt intens i emocionant. Fins i tot hi va haver lloc per una sessió de massatges a mans d’una bona fisioterapeuta i una sessió de tai-txi i com que amb els anys cada vegada en sabem més i ens cuidem millor al vespre ens vam preparar un cremat com si fos festa major. El detall de la trobada fou molt bonic. En Josep ens va gravar unes culleres i uns llapis exclusius per a nosaltres.

I com el 2008 ja feia un grapat d’anys que ens coneixíem, no en teníem prou amb només passar un cap de setmana junts, per això el mes de juliol vam decidir fer una excursioneta al Taga. Ens vam aixecar aviat al matí per poder compartir l’esmorzar junts i ens posarem a caminar. Fou una excursioneta divertida de la qual tenim un bon reportatge fotogràfic doncs vàrem estar provant la càmera nova de fotos de la Montse. La caminada fou al matí i per recuperar forces vàrem dinar a Ventolà, acabant el dia amb una visita cultural al Monestir de Ripoll, fent d’aquell un dia complert compartit amb bons amics. I compartir un dia junts, com que ens ho passem bé fa que tinguem ganes de passar més temps junts, per això en el dinar tot parlant va sortir la idea de fer junts les vacances de l’agost.

I així fou, els que vàrem poder vam compartir uns dies del mes d’agost al Pallars ens vam instal·lar a l’hostal  Can Josep de Sort i vam aprofitar els dies fent excursions i fins i tot vam fer ràfting. Van ser uns dies molt bonics i tota una experiència compartir les vacances junts.

I el 2008 encara tingué lloc una altra trobada multitudinària. El lloc fou a Esponellà. el mes d’octubre la Ma. Rosa i en Carles es van casar, i com que les coses bones s’han de celebrar, vam decidir muntar-los un cap de setmana sorpresa per celebrar junts el seu enllaç. Ells vingueren enganyats al càmping i quan arribaren van tenir una gran sorpresa de retrobar-nos a tot i compartir un cap de setmana junts.

10 anys de rialles, música i amistat... 5a part - 2007

Els dies 1,2 i 3 de juny del 2007 el lloc escollit de la trobada fou al Montnegre, a Sant Martí de Montnegre concretament, on la Neus s’encarregà de trobar-nos una casa molt acollidora dels caputxins d’Arenys on com tots els caps de setmana que passem junts vam compartir cants, rialles, llargues converses i fins i tot vam ballar seguint el so d’una flauta travessera. Vam aprofitar que ens trobàvem en un lloc privilegiat per fer una bona caminada que ens va ajudar a obrir la gana i vam compartir un bon àpat tots junts al voltant de la taula. Sense cap dubte, la nit del 2 al 3 de juny passarà a la història, perquè els que érem allà vam poder gaudir del concert que ens varen fer en Lluís i la Maria Salicrú, un duo irrepetible cantant “El bandoler” de Lluís Llach.

10 anys de rialles, música i amistat... 4a part - 2006

Després de dos anys fent la trobada en terres Gironines, el 2006 la Montse Cañellas ens va proposar anar cap a Osona i el lloc escollit fou Sant Salvador de Bellver els dies 20 i 21 de maig. Fou una trobada diferent a les que estàvem acostumats, vam compartir el cap de setmana amb un ermità, el qual va ser una nova experiència perquè ens va permetre conèixer una opció de vida molt diferent a la que estem acostumats.

 Una de les activitats que vàrem fer, va ser una creu amb paper de diari… potser va ser el preludi de la creu  que faríem uns anys més tard… El diumenge vam compartir la missa i el dinar amb la comunitat de la parròquia que pujaven cada cap de setmana a l’ermita.

Al desembre del 2006 en el  pont de la puríssima, en Lluís organitzava amb el CCU de Girona un autocar per anar a Taizé, i ens va convidar a anar-hi. Alguns de nosaltres ens hi vam apuntar, i vam tornar a passar uns dies junts a Taizé i aquesta vegada hi vam conèixer les noies de Vic que acompanyaven a la Montse Cañellas, la Montse (la nostra Mountain), l’Anna Homs i la Núria Ayats i de terres gironines vam coincidir amb la Maria Urra i la Marta Roqué. Malauradament en Lluís no ens va poder acompanyar, però  com a bon president va venir a acomiadar-se i a assegurar-se de què tot ens anés molt bé per Taizé, i ell ja sap que quan vàrem ser allà ens vam recordar molt d’ell.

Tot esperant que arribi dimarts... ;-)

Hola macus i maques!

Tot esperant demà dimarts que pengeu una nova vivència de la Nostra Història, aprofito per penjar una foto de primavera per desitjar-vos un bon dilluns i una bona setmana!

De part de la Isabel, en Carles, la Núria i jo també us volem donar les gràcies, perquè un any més heu omplert de llum, amistat, rialles, cants... Can Patxac. Estem molt contents que vinguéssiu a passar el dia tots junts! Esperem i desitgem anar-ho repetint cada any!

petons i records,
Ma.Rosa

10 anys de rialles, música i amistat... 3a part - 2005

L’any 2005 vam decidir  tornar a passar junts un cap de setmana, i fou els dies 14,15 i 16 de maig. Sí, vam ampliar-ho a una nit més, perquè se’ns havia fet curt l’any anterior, i el lloc escollit fou Centenys, un petit poble al costat de Banyoles. Va ser un cap de setmana on vam veure el sol, la pluja i fins i tot una pedregada, però no ens va impedir que compartíssim moments molt divertits. Vam cantar, ballar, riure, caminar al voltant de l’estany de Banyoles i fins i tot vam tenir temps d’anar a Girona en Temps de Flors i veure els patis i carrers d’aquesta ciutat. I com que era la primavera, el temps de flors de Girona, i perquè vam escoltar al vespre un text molt bonic que ens convidava a plantar la nostra llavor,  el record d’aquesta trobada fou un test i unes llavors que vam plantar i cadascú s’encarregava de regar i cuidar-la a casa seva….

No recordem si totes les flors plantades van créixer i si tots vam fer els deures de regar-les i cuidar-les, però el que podem assegurar és que el que ha anat creixent cada dia més és la nostra amistat.

10 anys de rialles, música i amistat... 2a part - 2004

En Lluís, el nostre presi… (no recordem molt bé d’on li ve aquest càrrec…. Potser perquè ell va impulsar que es fes la primera trobada???) ens va recordar al cap d’uns mesos del que havíem parlat i a través dels e-mails vam començar a organitzar el cap de setmana (sort de les noves comunicacions, perquè no oblidem que estem repartits per diferents pobles del nostre país), i el lloc escollit fou Argimon una petita ermita de la Selva el 20 i 21 de març del 2004. Hi havia emoció i ganes de retrobar-nos, però també curiositat de saber si la màgia que ens va envoltar a Taizé la sabríem mantenir a tants kilòmetres del lloc on ens vam conèixer… i tot fou tant fàcil i tan natural que les rialles, els records de l’estiu, els jocs, els cants i les pregàries van anar esvaint les pors i sense adonar-nos entre nosaltres s’estava teixint una amistat molt gran. En aquell cap de setmana hi va haver temps de tot, vam jugar a l’assassí, cantar, pregar, per descomptat vam fer la migdiada que ens havíem guanyat després d’una estona de fer  aeròbic… I el millor de tot és que no estàvem sols, no només érem els que ens havíem anat Taizé, sinó que a Argimon vam conèixer la Mireia, la Carme i en Raül, aquesta és una de les característiques d’aquest grup, que està obert a tothom i ens encanta que sempre vingui gent nova i que es quedi a formar part del nostre grup com si hi fos des del primer dia.

Aquest primera trobada va acabar passant el dia a Girona i prometent-nos que ho havíem de repetir.