Els dies
1,2 i 3 de juny del 2007 el lloc escollit de la trobada fou al Montnegre, a Sant Martí de Montnegre concretament, on la Neus
s’encarregà de trobar-nos una casa molt acollidora dels caputxins d’Arenys on
com tots els caps de setmana que passem junts vam compartir cants, rialles,
llargues converses i fins i tot vam ballar seguint el so d’una flauta travessera.
Vam aprofitar que ens trobàvem en un lloc privilegiat per fer una bona caminada
que ens va ajudar a obrir la gana i vam compartir un bon àpat tots junts al
voltant de la taula. Sense cap dubte, la nit del 2 al 3 de juny passarà a la
història, perquè els que érem allà vam poder gaudir del concert que ens varen
fer en Lluís i la Maria Salicrú, un duo irrepetible cantant “El bandoler” de Lluís
Llach.
2007!!! AQUEST ÉS EL NOSTRE ANY!!! Quan dic Nostre vull dir... que aquest va ser el primer any que en Carles va venir a les nostres trobades de Taizé i al cap de pocs dies posavem nom a la nostra relació... Gràcies Carles i Gràcies a tots!
ResponEliminaTambè va ser el meu primer any de venir a les trobades... Bé una estoneta pq ben bé no sabia on em posava..😉
ResponEliminaI nois es veu k m'ho vaig passar tant i tant bé pq encara no he fallat cap teobada a partir d'aquesta.
Us confessaré que els records que en tinc d'aquesta trobada és aquell llamp de tsuña parada per esmorzar, amb unes estovalles preciosses de la Neus, però plena i plena i plena i més plena de menjar... També recordo a la nit que l'Enric em va agafar per ballar balls llatins ( em calia i em cal momta pràctica, verge que petosa)... I ara entenc el què xiuxiuejaven la M.Rosa i ka Marta per sota al nas, i els nervis de la M.Rosa..... Jo marxava però més tard arribaven....
Tambè va ser el meu primer any de venir a les trobades... Bé una estoneta pq ben bé no sabia on em posava..😉
ResponEliminaI nois es veu k m'ho vaig passar tant i tant bé pq encara no he fallat cap teobada a partir d'aquesta.
Us confessaré que els records que en tinc d'aquesta trobada és aquell llamp de tsuña parada per esmorzar, amb unes estovalles preciosses de la Neus, però plena i plena i plena i més plena de menjar... També recordo a la nit que l'Enric em va agafar per ballar balls llatins ( em calia i em cal momta pràctica, verge que petosa)... I ara entenc el què xiuxiuejaven la M.Rosa i ka Marta per sota al nas, i els nervis de la M.Rosa..... Jo marxava però més tard arribaven....