Després de morir, i un cop
al paradís, una persona va demanar a Déu que li permetés contemplar tota la
seva vida, tant els dies alegres com els moments difícils. Déu li ho concedí.
Li permeté veure tota la
seva vida com si aquesta hagués transcorregut al llarg d’una platja de sorra i
s’hi estigués passejant.
L’home va veure que al llarg
de tot el camí hi havia dues classes de petjades sobre la sorra: les seves i
les de Déu; però va observar que en els moments més difícils només n’hi havia
dues.
Sorprès i desanimat, li
digué a Déu:
- Veig que precisament en
els moments difícils és quan Tu m’has deixat sol.
- De cap manera! Li
respongué Déu. Precisament en els moments més difícils hi havia només les meves
petjades, perquè jo et portava en els meus braços.
Adaptació
d’un conte de Ademar de Borrás. Brasil
Feia dies que tenia ganes de penjar algun text, i mira avui ha sigut el dia i aquest el text triat. És un text que a mi m'agrada i crec que també és un text pel grup, ja que creiem en el Senyor i sabem que no ens deixa mai, i també podriem aplicar-ho a la nostra Amistat!
Bona nit i petons,
Ma.Rosa
... jo que pensava que hauríem de fer de paletes, perquè tan bon punt vau enviar el correu convidant-nos al "sopar" que resultava que era un dinar es va omplir el Doodle en un temps rècord i en vam ser una bona colla!!