Aquesta nit, farà 10 anys que vam iniciar el camí

Hola amigues i amics,
si no vaig errat, ja hem fet 10 anys de camí!! com a president us felicito a totes i a tots per aquesta fita!! Per molts anys!!
Si no recordo malament, va ser la nit del 2 d'agost que vam enfilar rumb a Taizé. I bé, ja sabeu què ha anat passant fins ara!!
A mi que m'agrada col·leccionar refranys i dites curioses, sóc com en Joan Amades,
l'altre dia em van explicar una manera per comptar fins a 10. Diu:

Una vegada hi havia 1 que cada 2 per 3, s'aixecava a les 4 i les 5, a les 6 tenia 7, tenia un càntir 8 que era 9 i encara el 10.

Doncs, moltes felicitats i seguim caminant!

Rebeu una forta abraçada fraternal i sempre militant des de Vidreres,

Lluís

Brindem pels 10 anys!!!

Hola Amics!!!

que Grans que soms!!! eis no vull dir només d'edat eh? sí es veritat, hem crescut 10 anys en el temps des dels inicis d'aquesta colla... però també hem crescut espiritualment, en rialles, música, amistat/s etc... i crec que a St. Andreu d'Alfar es va ben demostrar!!! amb tot el que heu redactat Lluis i Marta ha quedat molt ben reflectit el que vam fer...
Esperem que aquest esperit no defalleixi i continuem celebrant molt anys junts!!!

Perquè ho sapigueu, a partir d'aquesta trobada la Núria moltes vegades quan agafa el got per veure diu brindem? ;-)

Doncs això, un Brindis ben Alt i Sorollós per tots nosaltres i pels que puguin anar vinguent!!!

Ma.Rosa

Crònica del cap de setmana a Sant Andreu d'Alfar (2)

Ei! LLuís molt bé! S'ha de deixar escrit el que vam viure…. El divendres 21 com tots els divendres que tenim trobada per a mi es converteix en un dia frenètic però amb moltes ganes de què arribi l'hora de ser amb vosaltres…Al matí deixar-ho tot a punt per quan torni de la feina només hagi de carregar el cotxe i marxar cap al lloc escollit, tot el dia pensat que no m’hagi deixat res, el material extra, la compra del menjar, la bossa amb la meva roba, sobretot no oblidar-me del que hi ha a la nevera… Abans de sortir repassar els últims correus per si hi ha algun canvi d'última hora i…. cap a Sarrià a buscar a la MªRosa i la Núria.

De camí cap a la casa on ens esperàveu vam trobar molta pluja, d'aquella que no et deixa veure la carretera, però vam anar fent camí a poc a poc perquè ni el mal temps ens podia aixafar les ganes de retrobar-vos i compartir uns dies junts. Vam fer una parada per recollir la Muntsa que encara no sé com va poder trobar un racó entre bosses i bossetes dins la “vito” per assentar-se. I en pocs minuts vam entrar a la casa d'Alfar, on els que ja hi éreu ens vau rebre amb el vostres somriure i abraçades tan positives. Va ser en aquell moment que tota la càrrega que portava a sobre em va desaparèixer i vaig saber que estava al lloc i amb la gent que volia compartir un cap de setmana. Només entrar a la casa vaig veure que a la cuina l’Enric estava enllestint el sopar que els privilegiats del divendres vam degustar (bé, en el dinar de sobres alguns vau poder fer un tastes del que va ser), temps de fer una volta de reconeixement de la casa i cap a sopar falta gent. Després ens vam dividir en grupets perquè teníem molta feina a fer abans d'anar a dormir, uns feien el mòbil per regalar en Pau, uns altres preparaven els cd de regal de la trobada i uns altres enllestien el dinar del dia següent... som un equipàs molt ben organitzat sembla que faci 10 anys que ho fem ;) Potser hauríem d'haver anat abans a dormir perquè el dissabte quan van arribar els de Vic, no estàvem llestos, però els vam compensar convidant-los a esmorzar amb nosaltres.

Vam fer una bona caminada i el temps ens va respectar, vam veure moltes coses pel camí… un arbre contorsionista, un pou de glaç, un dolmen i algunes fonts… A la tarda com has explicat la MªRosa ens va preparar un taller i ens va tenir a tots molt entretingut fent flors de tots colors. Al vespre tal i com anunciaven els cartells que van aparèixer per la casa, vam gaudir d'un gran concert. En Lluís, l’Enric i la Neus ens van sorprendre amb un repertori immillorable, entre elles deixeu-me destacar dues cançons, la que l’Enric va composar per celebrar els 10 anys de la colla, quin detallàs, ara tenim una cançó i l'altra cançó és la que ens van dedicar a tots però en especial a la Muntsa i a mi per ser el nostre aniversari. Mil gràcies amics, mai m'havien dedicat una cançó i venint de vosaltres encara em fa sentir més especial, sou fantàstic i haig de confessar que em vau emocionar... sort que era fosc i no em vau veure els ulls. I acabat aquest gran concert, es va fer entrega del detall de la trobada… un detall que feia temps que s'estava gestant amb les cançons que vau triar entre tots.

 El dia 23, com descriu en Lluís vam ben celebrar els 10 anys de la colla i els dos aniversaris amb una bona paella i amb els pastissos de la Carme. A la tarda, en Jordi ens va preparar un taller de teatre, refugiats sota els arbres perquè la pluja fina no ens molestés. Vam fer tot un seguit d'exercicis que ens preparaven per la sorpresa final, havíem de fer una petita representació… i va quedar ben demostrat que el taller va ser molt efectiu i molt aprofitat per alguns del alumnes. Del sopar de la nit i el joc de nit, només puc dir que us vau portar molt bé i que vau participar en tot el que us vam proposar i per nosaltres va ser un plaer organitzar-ho. I el dilluns després de la pregària, vam esmorzar, recollir la casa i dinar el dinar de sobres que la Montse Salvans ens va preparar! Un cap de setmana genial!

Diada dels Països Catalans i Sant Joan

Ei!!!!
el 24 de juny, diada dels Països Catalans i Sant Joan, per dinar vam poder degustar les gambes que la cuinera Montse ens va preparar!!!! la millor cuinera der móng!!!!! com diria en Ferran!!!!! us heu fixat que aquesta colla ens hem especialitzat amb el món de l'art i de la cuina!!!!!
Segurament, que m'oblido de coses!!!! perdoneu!!!!!

Crònica del cap de setmana a Sant Andreu d'Alfar

Hola taizerus i taizeres!!!!!
quinze dies després d'haver-nos trobat a Sant Andreu d'Alfar (o del Far??? va haver-hi dubtes sobre la toponímia del lloc, vaig escoltar que hi havia uns fars???, haurem de consultar en Coromines a veure què en diu!!!!), per celebrar els 10 anys de camí plegats!!!!
No puc començar la crònica, sense donar les gràcies a tots i totes que heu fet possible un gran cap de setmana!!!! preparant-ho tot fins l'últim detall!!!!! vau fer que fos encara molt més màgic tot plegat!!!!
Ara que encara els tenims frescos aquells dies a la memòria!!!!! trobo que cal gravar a la memòria col·lectiva tot aquell seguit de sorpreses que ens vam obsequiar tots plegats!!!!! (hem d'evitar trencar la cadena d'aquests últims mesos, que ens anaven recordant les passades trobades!!!! no crec que ens caiguès cap desgràcia!!!!, però per si de cas!!!!!).
Bé, el divendres 21 de juny, el sant patró d'un servidor!!!!! com que no vaig poder-vos acompanyar!!! no puc dir gran cosa!!!!! els qui vau ser-hi haureu d'adjuntar un document d'aquell dia!!!!; el 22 de juny!!! el matí també l'haureu d'escriure els del dia abans!!!! hi havia programada una sortida!!! al santuari del Corredor!!!! (un lloc molt bonic!!!! sí, vaig aprofitar una sortida amb cotxe!!!!, s'ha d'aprofitar el moment adequat!!!!jajaja, ei!!! que consti!!!! aquest any he anat a moltes marxes!!!!i em convalidava!!!jajaja).
Igualment, el dinar i les primeres hores de la tarda queden pendents!!!!, a mitja tarda, el petit comitè: Carles, Isabel i qui escriu!!! vam arribar i us vam trobar fent manualitats!!!! flors de paper!!!! per cert!!! molt original!!!! promogut per la M Rosa!!!! filla adoptiva de Sarrià de Ter, poble amb molta tradició en elaboració de paper!!!!, després la pregària!!!! es van llegir unes paraules del prior de Taizé, el germà Alois!!! dedicades aquests 10 anys!!! tot i que, va aprofitar per felicitar les trobades catalanes de Taizé!!!!( també, deuen notar la crisi!!!! aprofitant les cartes!!!). El sopar!!! pa amb tomàquet acompanyat de delícies de l'Empordà!!!!! la bodega: suc de civada amb un punt d'agulla!!!! més popularment litrona o el nom comercial Xibeca!!!!! ben sopat concert!!!!! "lo prometido es deuda!!!" i vaig saltar a la plaça sense gaire idea de torejar!!!!més ben dit de cantar!!!!! sort!!!! que anava acompanyat de dos grans músics!!!! l'Enric i la Neus!!!! ha destacar!!! la cançó dels 10 anys escrita per l'Enric!!!! fantàstica composició!!!! com diria en Cruiff: gallina de piel!!!! i la cançó Laura versionada per l'ocasió!!!! dedicada a tots nosaltres i a les dues flors que aquells dies celebraven el seu aniversari!!!! versionada per un tàndem que faran més mal (en el bon sentit) que en Lennon/McCartney!!! en Hirujo/Gascons!!!!! mentre no surti una Yoko Ono!!!!jajajaja i després vam presentar el record de la trobada!!!! un CD amb les cançons que ens han marcat en algun moment de la nostra vida!!!! gràcies ha tots i totes que vau portar a bon terme aquesta idea!!!! ja l'heu escoltat?????? (per cert!!!! em va fer molta il·lusió tots aquells cartells anunciant el concert!!!!! la dissenyadora va ser la Jordina amb aportacions de l'Enric!!!! sou genials!!!!).
Aquest pas!!! les cròniques d'en Muntaner, Desclot, lo rei Jaume serant molt curtes!!!!! quin rotllo que us estic fotent!!!! m'ha marcat aquest cap de setmana!!!
El 23!!!! la nova incorporació l'Òscar!!!! del País Valencià!!! ens va mostrar com es fa una autèntica paella!!!! ens va fer la boca aigua!!!! la Carme de Figueres va portar els pastissos!!!! molt bons!!!!!! vam celebrar amb cava l'aniversari de la Marta F i de la Muntsa i els nostres 10 anys de camí plegats!!!! amb unes breus paraules del M.H.President!!!!
I la nit de la revetlla!!!! va ser com diu l'acudit!!!!!: els pets pesen???? no!!! així, es que m'he cagat!!!!! (no cal riure!!! si no us ha fet gràcia!!!!
Ho portaven en un gran secret!!!! la Jordina, la Marta i l'Òscar tot el tema del sopar i del joc de nit!!!!, però va valer la pena esperar!!!!quanta feina!!!! quant d'esforç!!!!!i quina dedicació!!!!!!vaja!!!!ho vaig trobar tot perfecte!!!! ja sabeu!!!l'any que vé més!!!!
El joc de nit, que ja el vam començar de bon matí!!!! amb trucades d'ultra tomba!!!! i fent varies proves per no ser atrapats per les bruixes i bruixots que campaven dalt del campanar de l'església i eren mestresses de llamps i tempestes amb vols de línia regular!!!! ( us sona!!!! no és Verges 50, sinó Alfar 2013!!!!!, mal pensats!!! que tot ho associeu amb en Llach!!!!!jejeje). A la nit, vam haver de cercar el vestit blanc de la dona d'aigua!!!! amb espelmes pel mig del bosc!!!!! i amb esperits simpàtics que al mig de la foscor et bufaven la flama de l'espelma!!! i au!!!!! torna a començar!!!! i tant cercar el vestit!!!! hi estava davant dels nostres nassos!!! anem millorant amb els jocs de nit!!!! a veure com serà la versió quarta????
Doncs, això és un petit botó de mostra d'aquesta trobada!!!! si trobeu que falta alguna cosa???? ja sabeu!!!! ho escriviu en el blog!!!! que així li tornarem a donar vida aquest blog!!!!

Gràcies per la vostra amistat, gràcies per ser-hi en aquest camí, gràcies per animar en els moments que el camí fa pujada, gràcies per compartir grans moments!!!!!!

Una abraçada vidrerenca,

Lluís

Trobada Catalana de Grups de Pregària a l'estil de Taizé

Hola taizerus!!!!!!
come va tutti?
hem de practicar l'italià!!! que l'Enric amb aquests dies per Itàlia, potser ha perdut el català!!!!
doncs, aquest cap de setmana hem celebrat la vuitena trobada de grups de pregària a l'estil de Taizé a Sitges!!!! ha estat un èxit!!!!! la nostra colla va estar representada per : la Jordina, la Marta, en Jordi i per un servidor!!!
Gràcies a la companya de viatge, la Marta, des de terres gironines fins al Garraf i tornada a casa!!!!durant el viatge em va posar el dia sobre la situació de les càrniques del nostre país!!!! i el tracte que els hi dóna l'Estat espanyol!!!!(no em vaig poder resistir!!! anava conduint!!! i ja ho diu la cançó: precaución!!! amigo conductor!!! tus ojos són la carretera!!!!) he tornat amb una raó més per la independència, per dir d'una vegada Adéu Espanya!!!! lo nostro no funciona!!!!
Gràcies a la companya de pis!!! a la Jordina i l'Enric, que ens van permetre allotjar-nos a casa seva!!!! i ens va cuidar molt i molt bé!!!!!!
Gràcies a la Neus i a la Marta Ferrer!!!! que van capitenajar l'organització de la trobada a Sitges!!!! la meva felicitació pel bon programa que ens van oferir, de la descoberta del seu Sitges i compartir els llocs emblemàtics d'aquesta ciutat!!!! i la seva germanor!!!!
La prova que ha estat un èxit aquesta trobada, és que la gent ja preguntava on es feria la propera trobada el 2014!!!! el 2015 sembla que ja el tenim lligat!!! i serà a Sabadell!!!!mala pell!!!! i ha sortit la proposta de fer-ne una a la Catalunya Nord!!!! ja veieu que la cosa promet!!!!!!
Ei!!!! no us espenteu!!!! les paraules que us adreceré a la trobada,  miraré que no sigui molt llarg!!!! i encara tindreu la sort!!! d'estalviar-vos d'escoltar-lo!!! l'organització em va moguent el dia!!!!jajajaja
és, broma!!!! em consta que l'organització està treballant de valent perquè sigui un altre èxit l'aniversari dels 10 anys!!!! al final amb tants èxit superarem en Guardiola!!!! i sense necessitat de llevar-nos ben d'hora, ben d'hora!!!!

Una abraçada vidrerenca,

Lluís

Ja puc signar amb el meu nom!!!! és molt fort!!!!!

10 anys de rialles, música i amistat... 10a part - 2012

Tot just començada la primavera, i per no perdre la tradició, vam dinar a Can Patxac després d’una bona caminada per obrir la gana i passar una estona junts. El mes de juny del 2012 vam compartir un cap de setmana a Les Llosses. Va ser molt intens i molt productiu perquè vàrem fer un taller d’espelmes,  una bona excursió, joc de nit… per tal de no allargar-nos, si voleu recordar el que vam compartir podeu llegir-ho al bloc que hi ha una entrada d’en Jordi que explica en tot detall el que vàrem fer i el que vam compartir.

Vam acabar l’any amb la gran notícia del naixement d’en Pau el 28 de desembre, un nou membre per la nostra gran família d’amics de  Taizé. I com mana la tradició les famílies per Nadal es reuneixen i així ho vàrem fer, la Jordina i l’Enric ens van obrir les portes de casa seva amb la condició de què ens convertíem en els conillets d’índies de la cuina experimental de l’Enric... i quina gran sopresa que ens vam emportar tots de lo bon cuiner que és. Va ser una manera molt bonica i familiar de celebrar les festes. 

Amics, això no és tot però no ens volem allargar massa. El més important d’aquests deu anys és l’amistat que ha anat creixent i més que creixerà perquè: només han passat 10 anys!…

Recordeu que ara tenim una intensa presència a la xarxa tot i que en forma reservada per a nosaltres a:

http://taize.hirujo.cat/amics La nostra web

http://fentcamiplegats.blogspot.com.es El nostre bloc

Seria molt bonic que a partir d’ara cada vegada que ens retrobem entre tots poséssim en el nostre bloc les vivències i moments que compartim, perquè amb el pas dels anys la memòria ens fallarà i quan siguem vells (que serà d’aquí molt anys) llegint el bloc podrem recordar alguns dels bons moments que la vida ens ha regalat.

Marta, Jordina i Enric

10 anys de rialles, música i amistat... 9a part - 2011

L’any 2011 va ser un gran any per la nostra colla, va néixer la petita Núria el 5 de març i vam celebrar dos casaments, el de la Carme i en Leo i el de la Montse i en Firmin, a la tardor.

En el dinar tradicional a Can Patxac vam decidir que el lloc escollit per passar el cap de setmana junts seria a Sant Aniol. Es va anar organitzant la trobada pensant en aquest lloc, fins i tot en Lluís, la Jordina, l’Enric i la Marta Roqué van anar a inspeccionar el lloc uns dies abans per poder preparar una bona gimcana però... el dimecres de la mateixa setmana de la trobada ens van comunicar que no podíem anar a la casa! I ja us podem imaginar el que va passar a continuació: el nostre presi va saber gestionar-ho comunicant-se amb el comitè de crisi i es va decidir acceptar la proposta que ens feien de canviar de casa i anar al Baix Empordà a Foixà. Us vam comunicar el canvi de casa i això no us va espantar, i vàrem compartir el cap de setmana 13,14 i 15 de maig. El divendres només vàrem ser-hi en Lluís, la Jordina, l’Enric i la Marta Fontanet i aquella nit vam treballar de valent. Partint d’una idea d’en Lluís i amb les fotografies que va portar l’Enric, vam estar fent la nostra creu de Taizé i no vam anar a dormir fins que vàrem tenir la creu acabada, perquè volíem que quan arribéssiu tots el dissabte us trobéssiu aquesta gran sorpresa. El dissabte els més matiners foren els de Sarrià i per primera vegada venia una nova generació a la trobada. El temps no ens va acompanyar gaire i vam haver de fer alguns canvis més d’organització com el joc de nit que no va ser de nit i es va fer el diumenge al matí; però una vegada més va ser un gran cap de setmana.

Al novembre vam decidir celebrar tots junts els casaments al càmping tal i com vàrem fer quan es van casar la M ªRosa i en Carles instaurant una nova tradició en aquesta colla...quin serà el pròxim casament que anirem a celebrar a Esponellà?.

La pluja no ens va deixar fer cap excursioneta però el  diumenge ho vam ben celebrar  amb una taula llarga plena de guapíssims invitats, amb uns nuvis ben planats (eren dues parelles perquè amb una no en teníem prou) i  no van faltar els detalls hi va haver una afortunada que es va emportar el ram de núvia (a veure si el seu serà el pròxim casament que celebrarem a Esponellà) i una parella d’enamorats va rebre un bon regal (potser ells seran els pròxims?)

Ei! ho he provat!!!!

Hola, sóc en Unknown!!!
ho he provat durant força estona canviar el nom, però la mala bèstia no em deixa!!!!
De totes maneres, aprofito per dir la meva!!!! ja he començat a preparar tot allò que em vau encarregar el dissabte passat!!!! bé, a donar-li voltes!!! a veure què em sortirà?????

Una abraçada des de la plana selvatana,

Lluís

10 anys de rialles, música i amistat... 8a part - 2010

L’any 2010 ens retrobàrem a Can Patxac per començar a organitzar la trobada anual i vam decidir passar junts els dies 28, 29 i 30 de maig al cim d’una roca molt peculiar: a Rocacorba. Vam tornar als nostres orígens dormint a terra, vam anar al bosc i vam aprofitar per  buscar llenya la qual després a la casa vàrem trossejar amb una serra tot i que ben aviat vam veure que segons qui tenia aquesta eina era molt perillós… Tenim alguna fotografia que ha immortalitzat aquest moment. Al vespre, la Muntsa i en Josep ens van fer una demostració de swing i ens van engrescar per fer una classe. Ens ho vam passar molt bé ballant amb tant de ritme.

10 anys de rialles, música i amistat... 7a part - 2009

El març del 2009 vam anar a Can Patxac, a Sant Andreu Salou. Vàrem fer una bona caminada al matí i després un dinar tots junts. Aquesta trobada va servir per començar a prepara la nostra trobada anual de cap de setmana i des de llavors, ja és una tradició retrobar-nos a Can Patxac per començar a posar fil a l'agulla a l'organització del cap de setmana que compartim junts.

El lloc escollit per la trobada l’any 2009 fou Montserrat. Aquesta vegada no vam dormir  en una casa, sinó que ens vam instal·lar a l’alberg, ben a prop del Monestir. Va ser una trobada diferent, perquè no vam estar sols donat l’allau de visitants que té el monestir. Vam gaudir del testimoni d’un monjo de Montserrat i com no, vàrem fer excursions per la muntanya. En Josep, la Jordina, l’Enric i la Marta vàrem caminar un tros més enfilant-nos fins al damunt del monestir… un cop allà vam comprovar que teníem cobertura al mòbil i vàrem trucar a la resta del grup perquè sortíssiu de l’alberg i poder-vos fotografiar des d’una  gran altura. 

10 anys de rialles, música i amistat... 6a part - 2008

L’any 2008  vam fer la trobada els dies 16, 17 i 18 de maig a l’Empordà. La Carme s’encarregà d’aconseguir la casa a Santa Eugènia d’Agullana. El temps no ens va acompanyar gaire,  però no va impedir que passéssim un cap de setmana inoblidable. Vam tenir un dels racons de pregària més bonics que hem dissenyat presidida per una icona molts especial, un dibuix que ens va fer en Lluís mentre matàvem el temps dins la casa perquè la pluja no ens deixava fer una caminada. Però al fer mal temps vam tenir ganes de visitar el poble i vàrem acabar fent partidetes de futbolí al bar “La concòrdia” i quan el temps ens ho va permetre a l’esplanada de davant la casa vam fer un partit de futbol que va ser molt intens i emocionant. Fins i tot hi va haver lloc per una sessió de massatges a mans d’una bona fisioterapeuta i una sessió de tai-txi i com que amb els anys cada vegada en sabem més i ens cuidem millor al vespre ens vam preparar un cremat com si fos festa major. El detall de la trobada fou molt bonic. En Josep ens va gravar unes culleres i uns llapis exclusius per a nosaltres.

I com el 2008 ja feia un grapat d’anys que ens coneixíem, no en teníem prou amb només passar un cap de setmana junts, per això el mes de juliol vam decidir fer una excursioneta al Taga. Ens vam aixecar aviat al matí per poder compartir l’esmorzar junts i ens posarem a caminar. Fou una excursioneta divertida de la qual tenim un bon reportatge fotogràfic doncs vàrem estar provant la càmera nova de fotos de la Montse. La caminada fou al matí i per recuperar forces vàrem dinar a Ventolà, acabant el dia amb una visita cultural al Monestir de Ripoll, fent d’aquell un dia complert compartit amb bons amics. I compartir un dia junts, com que ens ho passem bé fa que tinguem ganes de passar més temps junts, per això en el dinar tot parlant va sortir la idea de fer junts les vacances de l’agost.

I així fou, els que vàrem poder vam compartir uns dies del mes d’agost al Pallars ens vam instal·lar a l’hostal  Can Josep de Sort i vam aprofitar els dies fent excursions i fins i tot vam fer ràfting. Van ser uns dies molt bonics i tota una experiència compartir les vacances junts.

I el 2008 encara tingué lloc una altra trobada multitudinària. El lloc fou a Esponellà. el mes d’octubre la Ma. Rosa i en Carles es van casar, i com que les coses bones s’han de celebrar, vam decidir muntar-los un cap de setmana sorpresa per celebrar junts el seu enllaç. Ells vingueren enganyats al càmping i quan arribaren van tenir una gran sorpresa de retrobar-nos a tot i compartir un cap de setmana junts.

10 anys de rialles, música i amistat... 5a part - 2007

Els dies 1,2 i 3 de juny del 2007 el lloc escollit de la trobada fou al Montnegre, a Sant Martí de Montnegre concretament, on la Neus s’encarregà de trobar-nos una casa molt acollidora dels caputxins d’Arenys on com tots els caps de setmana que passem junts vam compartir cants, rialles, llargues converses i fins i tot vam ballar seguint el so d’una flauta travessera. Vam aprofitar que ens trobàvem en un lloc privilegiat per fer una bona caminada que ens va ajudar a obrir la gana i vam compartir un bon àpat tots junts al voltant de la taula. Sense cap dubte, la nit del 2 al 3 de juny passarà a la història, perquè els que érem allà vam poder gaudir del concert que ens varen fer en Lluís i la Maria Salicrú, un duo irrepetible cantant “El bandoler” de Lluís Llach.

10 anys de rialles, música i amistat... 4a part - 2006

Després de dos anys fent la trobada en terres Gironines, el 2006 la Montse Cañellas ens va proposar anar cap a Osona i el lloc escollit fou Sant Salvador de Bellver els dies 20 i 21 de maig. Fou una trobada diferent a les que estàvem acostumats, vam compartir el cap de setmana amb un ermità, el qual va ser una nova experiència perquè ens va permetre conèixer una opció de vida molt diferent a la que estem acostumats.

 Una de les activitats que vàrem fer, va ser una creu amb paper de diari… potser va ser el preludi de la creu  que faríem uns anys més tard… El diumenge vam compartir la missa i el dinar amb la comunitat de la parròquia que pujaven cada cap de setmana a l’ermita.

Al desembre del 2006 en el  pont de la puríssima, en Lluís organitzava amb el CCU de Girona un autocar per anar a Taizé, i ens va convidar a anar-hi. Alguns de nosaltres ens hi vam apuntar, i vam tornar a passar uns dies junts a Taizé i aquesta vegada hi vam conèixer les noies de Vic que acompanyaven a la Montse Cañellas, la Montse (la nostra Mountain), l’Anna Homs i la Núria Ayats i de terres gironines vam coincidir amb la Maria Urra i la Marta Roqué. Malauradament en Lluís no ens va poder acompanyar, però  com a bon president va venir a acomiadar-se i a assegurar-se de què tot ens anés molt bé per Taizé, i ell ja sap que quan vàrem ser allà ens vam recordar molt d’ell.

Tot esperant que arribi dimarts... ;-)

Hola macus i maques!

Tot esperant demà dimarts que pengeu una nova vivència de la Nostra Història, aprofito per penjar una foto de primavera per desitjar-vos un bon dilluns i una bona setmana!

De part de la Isabel, en Carles, la Núria i jo també us volem donar les gràcies, perquè un any més heu omplert de llum, amistat, rialles, cants... Can Patxac. Estem molt contents que vinguéssiu a passar el dia tots junts! Esperem i desitgem anar-ho repetint cada any!

petons i records,
Ma.Rosa

10 anys de rialles, música i amistat... 3a part - 2005

L’any 2005 vam decidir  tornar a passar junts un cap de setmana, i fou els dies 14,15 i 16 de maig. Sí, vam ampliar-ho a una nit més, perquè se’ns havia fet curt l’any anterior, i el lloc escollit fou Centenys, un petit poble al costat de Banyoles. Va ser un cap de setmana on vam veure el sol, la pluja i fins i tot una pedregada, però no ens va impedir que compartíssim moments molt divertits. Vam cantar, ballar, riure, caminar al voltant de l’estany de Banyoles i fins i tot vam tenir temps d’anar a Girona en Temps de Flors i veure els patis i carrers d’aquesta ciutat. I com que era la primavera, el temps de flors de Girona, i perquè vam escoltar al vespre un text molt bonic que ens convidava a plantar la nostra llavor,  el record d’aquesta trobada fou un test i unes llavors que vam plantar i cadascú s’encarregava de regar i cuidar-la a casa seva….

No recordem si totes les flors plantades van créixer i si tots vam fer els deures de regar-les i cuidar-les, però el que podem assegurar és que el que ha anat creixent cada dia més és la nostra amistat.

10 anys de rialles, música i amistat... 2a part - 2004

En Lluís, el nostre presi… (no recordem molt bé d’on li ve aquest càrrec…. Potser perquè ell va impulsar que es fes la primera trobada???) ens va recordar al cap d’uns mesos del que havíem parlat i a través dels e-mails vam començar a organitzar el cap de setmana (sort de les noves comunicacions, perquè no oblidem que estem repartits per diferents pobles del nostre país), i el lloc escollit fou Argimon una petita ermita de la Selva el 20 i 21 de març del 2004. Hi havia emoció i ganes de retrobar-nos, però també curiositat de saber si la màgia que ens va envoltar a Taizé la sabríem mantenir a tants kilòmetres del lloc on ens vam conèixer… i tot fou tant fàcil i tan natural que les rialles, els records de l’estiu, els jocs, els cants i les pregàries van anar esvaint les pors i sense adonar-nos entre nosaltres s’estava teixint una amistat molt gran. En aquell cap de setmana hi va haver temps de tot, vam jugar a l’assassí, cantar, pregar, per descomptat vam fer la migdiada que ens havíem guanyat després d’una estona de fer  aeròbic… I el millor de tot és que no estàvem sols, no només érem els que ens havíem anat Taizé, sinó que a Argimon vam conèixer la Mireia, la Carme i en Raül, aquesta és una de les característiques d’aquest grup, que està obert a tothom i ens encanta que sempre vingui gent nova i que es quedi a formar part del nostre grup com si hi fos des del primer dia.

Aquest primera trobada va acabar passant el dia a Girona i prometent-nos que ho havíem de repetir.

BONA PASQUA PER TOTES I TOTS AMICS I AMIGUES!!!

Ja hem passat la Quaresma! dies feixucs i a vegades dificils de passar, però la recompensa final ha valgut la pena, Crist ha ressuscitat!
Per això volia compartir aquesta imatge i petita dedicatòria per tots vosaltres! aquests 40 dies és la nostra pròpia Vida... tenim moments que costen molt de passar, pensem que no sortirem del pou, però sí! ve un dia que s'ens obre una gran porta i ens tornem a il.lusionar per la Vida!

NO PERDEU MAI LA IL.LUSIÓ PER LES PETITES COSES DE LA VIDA!

Bona Paqua per tothom i fins la propera!
Us Estimo!
Ma.Rosa

10 anys de rialles, música i amistat... 1a part - 2003

Hola amics, com ja sabeu fa 10 anys que aquesta colla d’amics vam començar a caminar junts, i com que estem molt contents perquè que al llarg d’aquests temps la colla  ha anat creixent us volem fer un resum del que hem viscut perquè tots us sentiu part d’aquest grup d’amics des del primer dia.

Fou l’agost del 2003 quan la Montse Cañellas, la Ma. Rosa, la Neus, en Lluís, en Josep, en Fernando, la Marta Ferrer, l’Eli Ferrer, l’Enric i la Marta Fontanet vam decidir, sense encara conèixer-nos, passar les nostres vacances a Taizé on aquella setmana vam compartir els somriures, els cants, les nits estirats en les mantes contemplant la pluja d’estrelles (aquest costum no l’hem perdut amb els anys) i moltes altres coses. A Taizé vam aprendre que hi ha gent molt maca i amb qui val la pena compartir la vida. I així ha estat, des de llavors… les nostres trobades anuals, dinars, sopars, passejades, escapades d’estiu, e-mails, fotografies, llargues converses, trucades, festes majors, moments molt dolços (casaments, naixements…) han anat omplint els nostres dies i han fet créixer la nostra amistat i el millor de tot, és que el grup ha anat creixent i cada vegada som més i tots hem aportat el millor de nosaltres.

En el viatge de tornada vam dir que estaria bé mantenir el contacte i retrobar-nos a terres catalanes i fou la Montse Cañellas qui ens proposà trobar-nos al cap d’uns dies a Premià de Mar on es celebrava una pregària de Montserrat, i no vam faltar a la cita, perquè teníem moltes ganes de veure’ns de nou i fou aquell mateix vespre que vam decidir compartir junts un cap de setmana… 

Pelegrí de Tossa

Abans d’ahir,  la Marta Fontanet, la Montse Salvans, una servidora i dues amigues més, amb el suport logístic de “Taxi-Charlio, vam tenir l’oportunitat de fer bona part del camí d’anada del Pelegrí de Tossa.

Pocs dies abans els senyors del temps anunciaven pluges i molta fred, i pensàvem  que ja no faríem el camí, la mandra ens va posseir ;) , però finalment va sortir un bon sol i va ser un camí preciós… experiència recomanable.

“La llegenda diu que cap a l’any 1400, un vaixell ben carregat de riqueses, cadàvers i afectats de pesta va arribar a la platja de Tossa. I la malaltia provinent del mar, es va anar estenent ràpidament pel poble fins que sant Sebastià el va alliberar. És per això que, des de llavors, i ens senyal de gratitud, Tossa de Mar té el compromís etern de complir anualment el Vot de Vila. Així, cada 20 de gener, ja és una tradició de fa més de 500 anys fer el recorregut que s’inicia a l’església parroquial de Tossa i que arriba fins a l’ermita de Santa Coloma de Farners que porta el nom del sant”

A Santa Coloma el Pelegrí ha d’arribar de fosc... i quan ja fosquejava vam tirar aquesta preciosa foto on es pot apreciar la silueta d’Argimon. Foto que vull compartir amb tots vosaltres perquè forma part dels nostres orígens. D’acord que el l’origen inicial el tenim a Taizé, però penso i sé que no sóc la única que gràcies a la nostra primera trobada a Argimon ara soms aquest Gran Grup d’Amics.

On mengen dos... mengen divuit!

O potser l'hauríem de titular “On caben dos... caben dinou” ?

Aquesta és la història de la nostra Trobada nadalenca, la qual va començar gràcies a una proposta de les nostres sempre actives Maria Rosa i Marta. “... amb alguns havia sortit la idea de trobar-nos per festes de Nadal... Havíem dit el 29 o 30 de desembre...”. A partir d'aquí van començar a sortir els primers “sí” amb un entusiasme desfermat i la nostra, ja tradicional, enquesta a través del Doodle la qual va anar creixent en participants a mida que passaven els dies.  La Jordina i jo us vam proposar de fer-ho a casa, amb el risc incorporat de provar la meva cuina experimental, la qual necessita sempre de conillets d'índies. Doncs dit i fet.  Al principi només érem unes deu persones apuntades però de cop i volta el nombre de participants va començar a créixer fins arribar al espectacular nombre de divuit.

I et preguntes a tu mateix: on els posarem? En aquell moment semblava una operació complicada però després vam veure que on caben dos caben dinou. Només calia una mica enginyeria catalana, taules, cadires i alguns plats més...

I que menjarem, doncs? Com que es tractava de provar els plats nous que he après a fer i sobretot, de celebrar la nostra amistat al voltant de la taula, vam decidir que havíem de treure tota l'artilleria.  Això vol dir, posar totes les receptes sobre la taula i fer-ne una selecció per tal que fos variat, divertit i tan bo com fos possible.  Ai pobrets, no sabeu el que us espera!

Com que fer una enquesta del què dinaríem hagués estat complicat i entretingut, vam tirar pel dret i vam decidir deixar-ho en sorpresa i fer-nos càrrec de la totalitat del menú excepte les postres i algunes begudes per tenir-ho tot apunt per a diumenge 30 de desembre de 2012.

Després vam fer una tria d'alguns plats viables tant d'entrants com de plats forts.  Al final vam canviar un plat de verdura per unes clàssiques amanides que a “tothom” agraden.

Llavors vam calcular (ja sabeu que sense càlculs la vida seria molt avorrida, per a mi) les quantitats necessàries per als plats forts i vam posar-nos a preparar les bases, cap allà el 15 de desembre. Una cosa cada dia del cap de setmana per no cansar-nos ni haver de córrer al final. Crec que en ma vida no havíem tallat mai tanta ceba. Gairebé 6 kg en total!!! Sort que això vol dir plorar per una bona causa!

Finalment el cap de setmana del 22 i 23 vam fer la llista del que faltava per cuinar i vam anar a comprar-ho per seguir preparant les coses i anar omplint el congelador i la nevera de sofregits, brous i picades.

Per Nadal vam tornar a casa amb una caixa amb 18 plats cortesia de la família Hirujo Riudor i 12 cadires plegables cortesia de Mans Unides de Granollers. Un cop passat Nadal i Sant Esteve vam posar-nos a fer les coses més difícils: els xips de poma i moniato. I si s'estoven i després no valen res? No vegis quin patir, però al final vam trobar la forma.  Seguidament vam preparar l'arròs, el sofregit de carbassa i tomàquets secs i el misteriós contingut que havia de farcit les tires de patates. Ara ja només quedava comprar el vi, el cava i les crestetes que tan amablement (pagant) ens ha subministrat “La Sirena”.

El dissabte va ser acabar d'endreçar i netejar el pis mentre la vedella anava fent xup-xup, posar el vi i el cava a la nevera i esperar... esperar el dia de la trobada familiar més divertida i també més multitudinària d'aquests dies. El diumenge al matí vam donar els últims tocs de cuina (però no us penseu pas que era difícil, doncs tot ho feia el forn) mentre seguíem esperant a que arribéssiu els primers, els quals veu tenir més sort que les bruixes aparcant davant de la porta i portant sort als següents que veu aparcar uns metres més endavant.

Un cop arribada la gent de Sarrià, Girona i Vidreres el protagonisme va passar a ser vostre en remenar els calaixos, cadires, estovalles, muntar i parar la taula i decorar-la amb uns detalls preciosos que la Marta ens havia fet amb unes quantes hores de dedicació i de laborioses mans. En fi, que us movíeu com si estiguéssiu a casa vostra, doncs de fet també ho és. Alguns veu tenir la sorpresa de veure el Presi treballant a la cuina... Què us havíeu pensat del nostre Presi?  I vinga a arribar gent i omplir el pis de delicioses postres, sons, rialles, somriures i molt bones vibracions.

Aquest és el resultat de la vostra obra:

El que va passar un cop érem tots junts us ho deixo explicar a vosaltres.  Jo només us dic que va ser absolutament tot preciós i un indescriptible plaer tenir-vos a casa nostra.  Les proves ho demostren:

Per als que veu venir a la pregària i els que no, si voleu tornar a escoltar els cants que vam cantar, ho podeu fer a http://taize.hirujo.cat/pregaries/desembre2012/desembre2012.htm
i a http://taize.hirujo.cat/pregaries/ per escoltar les dels altres mesos.

Una grossa abraçada a totes i tots!