On mengen dos... mengen divuit!

O potser l'hauríem de titular “On caben dos... caben dinou” ?

Aquesta és la història de la nostra Trobada nadalenca, la qual va començar gràcies a una proposta de les nostres sempre actives Maria Rosa i Marta. “... amb alguns havia sortit la idea de trobar-nos per festes de Nadal... Havíem dit el 29 o 30 de desembre...”. A partir d'aquí van començar a sortir els primers “sí” amb un entusiasme desfermat i la nostra, ja tradicional, enquesta a través del Doodle la qual va anar creixent en participants a mida que passaven els dies.  La Jordina i jo us vam proposar de fer-ho a casa, amb el risc incorporat de provar la meva cuina experimental, la qual necessita sempre de conillets d'índies. Doncs dit i fet.  Al principi només érem unes deu persones apuntades però de cop i volta el nombre de participants va començar a créixer fins arribar al espectacular nombre de divuit.

I et preguntes a tu mateix: on els posarem? En aquell moment semblava una operació complicada però després vam veure que on caben dos caben dinou. Només calia una mica enginyeria catalana, taules, cadires i alguns plats més...

I que menjarem, doncs? Com que es tractava de provar els plats nous que he après a fer i sobretot, de celebrar la nostra amistat al voltant de la taula, vam decidir que havíem de treure tota l'artilleria.  Això vol dir, posar totes les receptes sobre la taula i fer-ne una selecció per tal que fos variat, divertit i tan bo com fos possible.  Ai pobrets, no sabeu el que us espera!

Com que fer una enquesta del què dinaríem hagués estat complicat i entretingut, vam tirar pel dret i vam decidir deixar-ho en sorpresa i fer-nos càrrec de la totalitat del menú excepte les postres i algunes begudes per tenir-ho tot apunt per a diumenge 30 de desembre de 2012.

Després vam fer una tria d'alguns plats viables tant d'entrants com de plats forts.  Al final vam canviar un plat de verdura per unes clàssiques amanides que a “tothom” agraden.

Llavors vam calcular (ja sabeu que sense càlculs la vida seria molt avorrida, per a mi) les quantitats necessàries per als plats forts i vam posar-nos a preparar les bases, cap allà el 15 de desembre. Una cosa cada dia del cap de setmana per no cansar-nos ni haver de córrer al final. Crec que en ma vida no havíem tallat mai tanta ceba. Gairebé 6 kg en total!!! Sort que això vol dir plorar per una bona causa!

Finalment el cap de setmana del 22 i 23 vam fer la llista del que faltava per cuinar i vam anar a comprar-ho per seguir preparant les coses i anar omplint el congelador i la nevera de sofregits, brous i picades.

Per Nadal vam tornar a casa amb una caixa amb 18 plats cortesia de la família Hirujo Riudor i 12 cadires plegables cortesia de Mans Unides de Granollers. Un cop passat Nadal i Sant Esteve vam posar-nos a fer les coses més difícils: els xips de poma i moniato. I si s'estoven i després no valen res? No vegis quin patir, però al final vam trobar la forma.  Seguidament vam preparar l'arròs, el sofregit de carbassa i tomàquets secs i el misteriós contingut que havia de farcit les tires de patates. Ara ja només quedava comprar el vi, el cava i les crestetes que tan amablement (pagant) ens ha subministrat “La Sirena”.

El dissabte va ser acabar d'endreçar i netejar el pis mentre la vedella anava fent xup-xup, posar el vi i el cava a la nevera i esperar... esperar el dia de la trobada familiar més divertida i també més multitudinària d'aquests dies. El diumenge al matí vam donar els últims tocs de cuina (però no us penseu pas que era difícil, doncs tot ho feia el forn) mentre seguíem esperant a que arribéssiu els primers, els quals veu tenir més sort que les bruixes aparcant davant de la porta i portant sort als següents que veu aparcar uns metres més endavant.

Un cop arribada la gent de Sarrià, Girona i Vidreres el protagonisme va passar a ser vostre en remenar els calaixos, cadires, estovalles, muntar i parar la taula i decorar-la amb uns detalls preciosos que la Marta ens havia fet amb unes quantes hores de dedicació i de laborioses mans. En fi, que us movíeu com si estiguéssiu a casa vostra, doncs de fet també ho és. Alguns veu tenir la sorpresa de veure el Presi treballant a la cuina... Què us havíeu pensat del nostre Presi?  I vinga a arribar gent i omplir el pis de delicioses postres, sons, rialles, somriures i molt bones vibracions.

Aquest és el resultat de la vostra obra:

El que va passar un cop érem tots junts us ho deixo explicar a vosaltres.  Jo només us dic que va ser absolutament tot preciós i un indescriptible plaer tenir-vos a casa nostra.  Les proves ho demostren:

Per als que veu venir a la pregària i els que no, si voleu tornar a escoltar els cants que vam cantar, ho podeu fer a http://taize.hirujo.cat/pregaries/desembre2012/desembre2012.htm
i a http://taize.hirujo.cat/pregaries/ per escoltar les dels altres mesos.

Una grossa abraçada a totes i tots!