Ei! LLuís molt bé! S'ha de deixar escrit el que vam viure….
El divendres 21 com tots els divendres que tenim trobada per a mi es converteix en un dia frenètic però amb moltes ganes de què arribi l'hora de ser amb vosaltres…Al matí deixar-ho tot a punt per quan torni de la feina només hagi de carregar el cotxe i marxar cap al lloc escollit, tot el dia pensat que no m’hagi deixat res, el material extra, la compra del menjar, la bossa amb la meva roba, sobretot no oblidar-me del que hi ha a la nevera… Abans de sortir repassar els últims correus per si hi ha algun canvi d'última hora i…. cap a Sarrià a buscar a la MªRosa i la Núria.
De camí cap a la casa on ens esperàveu vam trobar molta pluja, d'aquella que no et deixa veure la carretera, però vam anar fent camí a poc a poc perquè ni el mal temps ens podia aixafar les ganes de retrobar-vos i compartir uns dies junts. Vam fer una parada per recollir la Muntsa que encara no sé com va poder trobar un racó entre bosses i bossetes dins la “vito” per assentar-se. I en pocs minuts vam entrar a la casa d'Alfar, on els que ja hi éreu ens vau rebre amb el vostres somriure i abraçades tan positives. Va ser en aquell moment que tota la càrrega que portava a sobre em va desaparèixer i vaig saber que estava al lloc i amb la gent que volia compartir un cap de setmana.
Només entrar a la casa vaig veure que a la cuina l’Enric estava enllestint el sopar que els privilegiats del divendres vam degustar (bé, en el dinar de sobres alguns vau poder fer un tastes del que va ser), temps de fer una volta de reconeixement de la casa i cap a sopar falta gent. Després ens vam dividir en grupets perquè teníem molta feina a fer abans d'anar a dormir, uns feien el mòbil per regalar en Pau, uns altres preparaven els cd de regal de la trobada i uns altres enllestien el dinar del dia següent... som un equipàs molt ben organitzat sembla que faci 10 anys que ho fem ;)
Potser hauríem d'haver anat abans a dormir perquè el dissabte quan van arribar els de Vic, no estàvem llestos, però els vam compensar convidant-los a esmorzar amb nosaltres.
Vam fer una bona caminada i el temps ens va respectar, vam veure moltes coses pel camí… un arbre contorsionista, un pou de glaç, un dolmen i algunes fonts… A la tarda com has explicat la MªRosa ens va preparar un taller i ens va tenir a tots molt entretingut fent flors de tots colors. Al vespre tal i com anunciaven els cartells que van aparèixer per la casa, vam gaudir d'un gran concert. En Lluís, l’Enric i la Neus ens van sorprendre amb un repertori immillorable, entre elles deixeu-me destacar dues cançons, la que l’Enric va composar per celebrar els 10 anys de la colla, quin detallàs, ara tenim una cançó i l'altra cançó és la que ens van dedicar a tots però en especial a la Muntsa i a mi per ser el nostre aniversari. Mil gràcies amics, mai m'havien dedicat una cançó i venint de vosaltres encara em fa sentir més especial, sou fantàstic i
haig de confessar que em vau emocionar... sort que era fosc i no em vau veure els ulls.
I acabat aquest gran concert, es va fer entrega del detall de la trobada… un detall que
feia temps que s'estava gestant amb les cançons que vau triar entre tots.
El dia 23, com descriu en Lluís vam ben celebrar els 10 anys de la colla i els dos aniversaris amb una bona paella i amb els pastissos de la Carme. A la tarda, en Jordi ens va preparar un taller de teatre, refugiats sota els arbres perquè la pluja fina no ens molestés. Vam fer tot un seguit d'exercicis que ens preparaven per la sorpresa final, havíem de fer una petita representació… i va quedar ben demostrat que el taller va ser molt efectiu i molt aprofitat per alguns del alumnes. Del sopar de la nit i el joc de nit, només puc dir que us vau portar molt bé i que vau participar en tot el que us vam proposar i per nosaltres va ser un plaer organitzar-ho.
I el dilluns després de la pregària, vam esmorzar, recollir la casa i dinar el dinar de sobres que la Montse Salvans ens va preparar!
Un cap de setmana genial!
... jo que pensava que hauríem de fer de paletes, perquè tan bon punt vau enviar el correu convidant-nos al "sopar" que resultava que era un dinar es va omplir el Doodle en un temps rècord i en vam ser una bona colla!!