Hola amics,
Fa dies que ningú escriu
en el nostre bloc i com que aquest bloc serveix per compartir les nostres
vivències i els nostres coneixements.... volem compartir amb vosaltres una
teoria científica... (el saber no ocupa espai)
Charles Darwin a Mitjans
del segle XIX va descriure la teoria de l'evolució de les espècies. Per qui no
sàpiga de què estem parlant; fa referència a allò del mono (no us confongueu amb l'anís del mono).
Aquesta teoria és
aplicable a totes les espècies que habiten el nostre planeta tant els unicel·lulars com els pluricel·lulars, essent la base d'aquesta
teoria la selecció natural per assegurar la supervivència de l'espècie als
canvis ambientals que està sotmesa.
Potser... per a què ho
entengueu serà més fàcil si us posem un exemple pràctic:
L'any 2004 un grup
d'amics va sobreviure un cap de setmana amb alimentació bàsica típica de
campaments o de colònies (pasta bullida amb salsa Solís (sense escalfar perquè la pasta ja era calenta), llom a la planxa i
la solució de tots els solters... pa amb tomata i embotits. Aquí en teniu una
prova de la precarietat d’aquella situació...
Aquest grup d'amics,
anualment fa una trobada de cap de setmana amb els àpats corresponents (no només de pregàries viu l'home)... i
des d'aquell 2004 a l'actual 2012... els menús han evolucionat.
Per què? Doncs per la selecció natural.
Com a conseqüència
d'aquesta selecció s'han generat dos fets:
1) Canvis substancials
del menú: Al llarg d'aquests anys han canviat les condicions ambientals, el
grup d'amics va posant anys i com a conseqüència els seu paladar és més fi i
els seus budells més selectes, de manera que sense adonar-se els cuinats han
patit un procés evolutiu i més elaborat, descartant-se de forma natural aquells
menjars que la majoria de la població rebutjava o patint canvis a mida que se'n
suggerien millores.
2) Reorganització de
les feines en el grup: La selecció natural ha fet que el grup es
reorganitzi, de manera que els diferents amics es van fent càrrec d'aquelles
feines en les quals són més hàbils, i per tant han anat ocupant la cuina
aquells membres de la comunitat que més s'adaptaven al medi (cuina), doncs són
més productius en menys temps, així la comunitat se'n beneficia, doncs s'obté
més producte gastant menys energia, energia que interessa guardar per la
festa-xerinol·la de la nit. Els i les més artistes han ajudat a que la
presentació de l’àpat a taula fos tant però tant espectacular que a veure qui
és el valent que s’aixeca de taula amb el bé que s’hi està.
En conclusió es pot dir
que aquesta selecció natural ha provocat l'evolució indiscutible dels
menjars....
Ja ho diu el savi "Manolete, Manolete, sino sabes torear
para qué te metes?"
Així doncs, aquesta colla
d’amics ha vist al llarg dels anys com la pasta bullida va anar essent acompanyada
per un sofregit amb cara i ulls, es van començar a fer truites de patates,
amanides de pasta, (el pa amb tomata no ha evolucionat perquè és perfecte i
combina amb tot i és un clàssic nostrat i... perquè al vespre fa mandra
cuinar), el llom a la planxa s'ha arrebossat prèviament, s'elaboren cremes... i
qui sap a on ens pot portar aquesta selecció natural.... d'aquí uns anys haurem
d'estudiar de nou l'evolució dels menús.
No us deixeu enganyar per la ganyota que fa la cuinera. No és pas perquè la
patata se li estigués enganxant sinó perquè la càmera l’havia pillat per
sorpresa. J
En fi amigues i amics,
que cada dia ens ho sabem muntar millor i que a la nostra colla sempre hem
mantingut la dita que diu que on mengen dos mengen tres, però sense dubte el
fet més enriquidor és que compartir la taula amb els amics no té preu.
Marta, Lluís i Enric
